Si vas a dormir tard, doncs això... costa matinar. Així que després de llevar-nos, fer deures, llegir i esmorzar hem sortit i hem arribat a la platja a tres quarts d’una! RÉCORD D’ESTIU 2019!
Avui hem tornat a la platja de les pedres, sí, la de l’Escala (el Port d’en Perris)! La que ens agrada! El fet que sigui de pedres que es claven als peus la fa ideal per no trobar-hi tanta gent i,a més a més, compta amb l’al·licient de tenir espectacle assegurat.
L’equilibri no entén d’edats ni d’estatura. Hi ha nens que a cada passa sembla que hagin de caure i hi ha gent gran que ni s’immuta. Potser són les durícies o l’experiència... no ho sé, però hi ha autèntics funambulistes petris. Us ho prometo.
Hem arribat tan tard que hem decidit
quedar-nos a fer una pizza. Fins i tot hem deixat l’umbrel·la parada, rotllo Benidorm, per trobar el mateix lloc després d’una pizza.
L’Arnau ha estat el més llest i ha trobat un tros de mur que li faria ombre per estirar-se a fer la migdiada. La Martina i jo ens hem banyat i ens hem posat les ulleres d’aigua per gaudir, avui sí, del fons marí.
He vist sards, orades, peixells i fins i tot algun peix d’aquari. Ells dinaven un apetitós plat d’algues enganxades a les roques i nosaltres observàvem embadalides aquest acte de quotidinaitat.
Quan s’ha despertat, l’Arnau no ha tardat ni 3 min en tornar a ser a l’aigua. Pare i fill s’han fet amb les ulleres d’aigua, el tub i s’han allunyat de nosaltres per tornar al cap d’una bona estona amb una estrella de mar immensa.
Una cara d’orgull, immortalitzar la troballa i superar la frustració que les estrelles també son éssers vius i cal tornar-les al seu hàbitat.
Una cara d’orgull, immortalitzar la troballa i superar la frustració que les estrelles també son éssers vius i cal tornar-les al seu hàbitat.
Avui al vespre tinc la cita que més il·lusió em fa de totes les vacances, a part de veure’m amb els meus germans, és el sopar d’estiu amb la Tati i la Marina. Les meves amigues empordaneses que encara que lluny sempre les sento a prop i que quan sóc amb elles el temps s’atura, però mai prou. Oxigenar-se és allargar la vida. Per això elles son teràpia. Les estimo!
