20/10/11

CONVIDA A REFLEXIONAR

Fa un parell d’anys més o menys, discutia amb un empresari sobre si els jugadors del Barça que també ho feien amb la Selecció Española eren uns botiflers.
La meva exposició anava encaminada a fer entendre que darrera d’una carrera esportiva de duració determinada hi havia una persona que s’havia de guanyar la vida amb menys anys de dedicació. Simplement. Ell em comentava que en aquestes coses del nacionalisme català o s’hi està a favor o s’hi està en contra. La discussió, que tot sigui dit de passada es feia en territori espanyol (Aragó, concretament), va anar pujant de tó i vaig decidir abandonar-la. No sé si va ser per educació, per por de dir qualsevol cosa que després em pugués penedir o per reflexionar, sempre està bé veure el punt de vista de l’altre, en els arguments dels altres també hi pot haver alguna cosa de certa i raonable.
Vaig estirar-me al llit de la casa rural. Les argumentacions em provocaven una discussió latent en el meu cervell. Si home, allò de -... ostres, hauria pogut contestar-li això, quan ell m’ha dit allò...- i que sempre pensem a posteriori. Després d’una estona el meu cervell es va anar asserenant, l’adrenalina es volatilitzava a cops de silenci i tranquilitat quan de sobte vaig donar amb la millor de les respostes.
Uns mesos abans de la sortida de turisme rural, passejant per uns grans magatzems de tall anglès, vaig veure els productes que distribuia l’empresari. No vaig poder evitar mirar-los d’aprop. Feia gràcia saber qui havia darrera d’aquella importació. L’etiqueta portava el nom de l’empresa, el preu i la descripció. Estava escrita en castellà.

Dos anys més tard. Un periodista entra a casa d’una estrella del rock. En veure la seva intimitat molts se sorprenen, altres es decepcionen, altres s’identifiquen i d’altres miren amb curiositat de veure la persona que hi darrera d’un mite, creat desde la nostra imaginació.

Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra, dirien alguns. Jo crec que de tot el que passa al nostre voltant hi ha tantes mirades com persones. I que en això dels prejudicis, com en la fe. Sempre creus sense haver vist i si veus només tu saps el què has vist i el com ho has vist.

17/10/11

6 SETMANES SENSE FUM + 2 SENSE COTXE= 3 Kg. DE MÉS

Estic desesperada. He aconseguit deixar de fumar sí, però el pes augmenta malgrat els meus esforços per frenar-lo. 3 quilos més en 6 setmanes i això que he incorporat exercici a la meva vida quotidiana, he abandonat el cotxe, m'atipo a base d'amanides, vigilo amb lupa l'estrenyiment i bec molta aigua... no sé que més puc fer!!!!
Ostres em va costar molt perdre els 22 quilos que em sobraven i ara em sento indignada (bé, ara això és bastant comú). És injust fer tot aquest esforç per voler aconseguir una vida saludable i el què guanyo per un costat ho perdo per l'altre.... aix!
Aquest matí quan he vist el meu pes a la bàscula se m'ha encongit el cor, però el pitjor és que ara no puc tornar a fumar perquè segur que mantindria el sobrepes i tornaria a agafar el mal hàbit... i la despesa que representa en euros, també.
I de camí a l'escola dels nens, pujada a la bicicleta per incrementar la despesa calòrica i amb la mala llet que suposa un dilluns així... he trobat un àngel que m'ha dit: no pateixis, quan deixes de fumar augmentes de pes però després s'atura... i tot torna a la normalitat.

Sort, que això ha passat just abans de passar per davant de l'estanc, sino ara m'estaria fumant un puret deliciosament mentre us explico com m'ha canviat la vida deixar de fumar.