15/8/17

Merilanding on tour: una aventura inoblidable




Hem fet un pla! Després de n dies vagant pel jeure i la desídia vacacional hem decidit posar fil a l’agulla i hem aconseguit planificar una activitat que ha resultat ser la millor activitat de l’estiu i probablement la millor activitat de l’any. La tuna tour. En Xavi havia sabut d’aquesta visita en un reportatge a la ràdio. Es tracta d’una experiència única. Compartir el bany a alta mar amb tonyines roges d’entre un i tres metres de llarg.
Balfegó és una empresa que es dedica a la cria de tonyines roges i a la seva distribució que està situada a l’Amtella de Mar. Com que són molt espavilats han aconseguit muntar un negoci ultra aprofitat, doncs tenen la distribució, la restauració i ara una activitat turística d’aquelles que no et deixen indiferent. Del port pesquer de l’Ametlla surt un catamarà (fa 4 sortides al dia, encara que nosaltres hem sortit a les  12:30 h) que amb una velocitat de 8 nusos navega fins a unes 2,5 milles fins a les piscines on trobaríem les tonyines. La mar no estava massa plana i m’he marejat una miqueta, així que quan han donat les indicacions per a tirar-nos a l’aigua, m’he tret la roba i m’he quedat en bikini fent cua. Abans de baixar per l’escala et donen unes ulleres i un tub d’snorkel. Com que la Martina i jo no sabem fer anar el tub en condicions només hem agafat les ulleres. Després la Martina, que quan vol és molt assenyada, s’ha demanat un xaleco salvavides. La primera en baixar va ser la Martina, la valenta. De només posar-se a l’aigua, ha posat el cap sota aigua i ha vist el què no esperàvem. Quan et diuen que et podràs banyar amb tonyines i t’avisen que és un animal que evita qualsevol tipus de contacte, fins i tot amb els de la seva mateixa espècia, creus que serà una cosa molt light, però veure aquella quantitat d’animals tan grans (alguns arriben als 250 quilos) als teus peu impressiona.
 
El normal seria que en veure la gent, baixessin a les profunditats, però, per evitar-ho, aprofiten la visita per donar-los de menjar verats. D’aquesta manera s’afanyen a pujar increpats pels eixordadors crits de les gavines que reclamen el seu botí ni que sigui per l’espera. Viure en primera persona aquesta lluita per un peix es una sensació única. Et fa sentir viu i animal alhora.
La gent anava omplint la piscina que feia 50 metres de diàmetre. En Xavi i l’Arnau en uns minuts se’ns han afegit i hem gaudit veient com les enormes tonyines pujaven a pel seu premi deliciós sortejant cames, braços, mans, caps i peus. Sense tocar a ningú es podien fer amb el seu caramelet mentre ens espantàvem, perdíem la respiració o rèiem sorpresos de les giragonses que ens regalaven.
Després d’una estona a l’aigua i més marejada de mirar avall i amunt sense parar, he decidit que ja en tenia prou. Havia agafat fred. Així que he pujat, m’he dutxat amb aigua calenta i sabó només trepitjar el catamarà (un luxe), m’he embolcallat amb la tovallola i he gaudit del sol i de la brisa d’alta mar esperant que el meu estómac tornés a ser una mica meu.

La tornada s’ha fet curta comentant les aventures viscudes. Ens atropellàvem en parlar. Tots en teníem. La Martina parlava de taurons, l’Arnau deia que havia aconseguit tocar-ne una.
Pel camí ens han delectat amb una degustació de tonyina roja crua servida amb salsa de soja i una punta de wasabi per qui en volgués.  Hem pogut repetir i hem posat els ulls en blanc tenint-lo a la boca. Tots quatre.  Encara que marejada he pensat que allò no m’ho podia perdre de cap manera.

Demà tenim visites així que he decidit que faré un arròs. El primer de l’estiu. Se’m dóna prou bé i així l’Emi descansa de la feixuga tasca de la intendència. Hem anat a comprar i ens hem deixat seduir per les dorades que a 6€ el quilo ens miraven tristes. En Xavi s’ha animat a fer-les a la brasa. Crec que mai havia menjat un peix tan ben cuit a la brasa. Un autèntic artista inspirat per una de les millors aventures de la nostra vida.