El dia ha despertat més aviat del què
acostumem durant les vacances, però la fi s’ho valia. En Dani Planàs, company
del partit Demòcrates de Catalunya, ens havia proposat una excursió amb la seva
família per conèixer els volcans de la Garrotxa. A mi i a l’Arnau ens feia
especial il·lusió, jo perquè malgrat que he arribat als 40, no els havia vist
mai i l’Arnau perquè li havien recomanat a l’escola, després de dir que anava a
passar uns dies a prop d’Olot durant les vacances.
El cas és que Olot estava ple de gom a gom
perquè avui dilluns fan mercat setmanal. Dilluns passat ens va dir l’Ignasi que
ell hi anava a buscar els tomàquets, crec, i que la gent d’Olot hi anava molt d’hora
a comprar. Doncs avui se’ls hi havien enganxat els llençols perquè a dos quarts
d’onze la plaça estava “abarrotá”, com deien aquells.
L’excursió comença en un parking que sembla un
àrea de servei. Després enfiles un camí que et sembla que dugui a dues masies. Una
vegada passades, el camí es fa més costerut i relliscós, de fet, més d’un ha
reposat el cul a terra sense voler-ho.
La vegetació és tan frondosa quan entres a la
fageda que sembla que siguis en un altre lloc. No ho sé. A la selva negra, a
Irlanda... I llavors he sigut conscient que potser en comptes de sortir tan fora,
potser hauríem de fer més país. He repassat mentalment, mentre pujava pas a pas
el camí infestat de fulles grogues, els llocs que em manquen per veure de
Catalunya i que em faria gràcia... el delta de l’Ebre des de terra (per mar ja
l’he vist), la Vall fosca, el mercat de Calaf...
A mig camí hem pogut veure un allotjament de
Turisme Rural que ha resultat ser d’un parent d’en Jordi, un altre Demòcrata
que s’ha afegit a la trobada després de dinar amb la seva mare Maria. Avui era
el seu sant. No hi hem pogut entrar però quan hem arribat al vell mig del
cràter l’hem vist en tot el seu esplendor i ens hem preguntat com es deu veure
el paisatge des de la casa estant.
Una vegada al mig, just a l’ermita de Santa
Margarida (en olotí, Margarita) hem pogut observar com al nostre voltant s’aixecava
la vegetació i et feia sentir com en mig d’un plat de crema de verdures. (Per cert, hi havia una Pokeparada)
El sol apretava de valent. Ens hem fet la foto
de rigor i hem decidit anar passant fins la propera visita, no sense saludar a
uns fans del Xavi. De veritat és que per recòndit que sigui el paratge, sempre
hi ha algú o altra que segueix La segona hora. I com diu el Xavi, gràcies i que
no ho deixin de fer mai perquè sinó malament rai.
Com que encara era prou d’hora per anar a
dinar hem fet temps visitant un altre volcà, el Croscat. Aquest tot i no ser
tan espectacular et permet veure com és per dins un volcà. També té un accés
molt agradable de passeig envoltats d’un paisatge meravellós i amb moreres i
moreres al voltant del camí que han fet les delícies de la Queralt, l’Arnau d’en
Dani i l’Arnau i la Martina nostres.
Visitats els volcans hem anat a dinar en un
càmping que ha permès banyar-se i jugar als nens, mentre nosaltres, els grans,
canviàvem el món. I probablement hi havia molt a canviar, perquè la sobretaula
ha durat fins les 9 del vespre. Política, país, gent i el nostre partit han
estat els temes centrals. I és que els Demòcrates de Catalunya som apassionats de
la política i d’allò pel què treballem. Autèntics Demòcrates.
